Videolit

Un "videolit" és una proposta de creació dinàmica i actual que actualitza la vídeo-creació per aproximar-se a un artista o a un tema des d'una perspectiva artística. Es tracta d'una càpsula audiovisual breu (no és un book trailer, ni tampoc no és un documental) en la qual la paraula té un pes fonamental. 
Per la seua pròpia naturalesa, el videolit esdevé una estratègia més que, en el món educatiu, pot convertir-se en un mecanisme d'atracció literària per a aquells usuaris que no hi estan tan familiaritzats o que se senten més propers a un discurs de caràcter audiovisual.

A nosaltres se'ns ha proposat realitzar per grups un videolit sobre el llibre que hem llegit. Ací deixem el videolit realitzat pel meu grup, composat per Lidia Acedo, Lourdes García i per mi mateixa, Almudena Peruga.

Després de les presentacions se'ns ha demanat també valorar-les personalment i posar-los una puntuació. A continuació trobarem dites puntuacions:

- L'ILLA DE L'ÚLTIMA VERITAT: vídeo bastant coherent, però apareix massa lletra,i imatges que no arriben a ser del tot cridaneres. Encara que el moment en que apareix la gravació de les veus ha estat molt graciós, no ha sigut molt professional. 

• Puntuació: Bé.

- EL LLIBRE DE L'ANY: molt original, amb una realització molt professional i una llum ben encertada. A partir de tres personatges dibuixats, una mà va canviant-los de vestuari peces de roba també dibuixades i retallades) segons la història que es va contant. A part de la imatge sols s'escolta una veu amb perfecte to i sintonia. Realment m'ha cridat l'atenció aquest videolit i com ha estat realitzat.

• Puntuació: Excel·lent.

- UN MÓN PER A INFANTS: la veu no és estable i es fa molt llarg perquè no és una presentació com a tal, és un recull de contes amb imatges extretes del google d'una forma molt dinàmica i avorrida. 

• Puntuació: Suficient.

- JOC BRUT: El primer vídeo no s'ha pogut obrir. El segon ha sigut el nostre i el tercer ha estat molt original. La producció, gravació i muntatge de molt bona qualitat i molt professional. Tal vegada, per a qui ha llegit aquest llibre ha estat de 10, però molts dels companys que no s'havien de que tractava el llibre deien que no l'havien entés. Així i tot, pel treball realitzat i per l'originalitat i coherència la meua puntuació és alta. 

• Puntuació: Excel·lent.

- SI NO HO DIC REBENTE: imatges una mica fosques, però música i imatges molt divertides. To molt divertit, s'escolta aquesta veu parlar mentre passen les pàgines d'un llibre que han fet i dibuixat elles mateixa amb cartolina. Bon treball, original i amb coherència.

• Puntuació: Notable.

- GRÀCIES PER LA PROPINA: vídeo molt dinàmic i original, apareix una mà que va dibuixant segons el que va parlant-se. Sols falta que s'escolte millor l'audio. Per molt que haja estat fet per un programa d'internet, pense que és dels millors videolits que hem vist. El que em falla, és la presentació que les companyes han fet abans del vídeo, per molt que no els haja agradat el llibre sempre hi ha alguna cosa que posar o destacar, no hi ha per què dir constantment que no sabien que agafar del llibre.

• Puntuació: Notable.

- SOMIANT AMB ALEIXA: cançó i imatges molt acordes amb el tema: l'erotisme. El vídeo no és molt original, i les imatges tampoc reflecteixen exactament el tema del llibre, però al tractar-se d'aquesta temàtica pense que també els haurà resultat més difícil realitzar el videolit.

• Puntuació: Bé.

- QUINZEMONS: tràiler molt ben realitzat, disfresses ben aconseguides, molt original i coherent. Les companyes amb les històries que han representat d'altres cultures han cridat l'atenció de forma extraordinària.

• Puntuació: Excel·lent.

- TOTES LES CANÇONS PARLEN DE TU: cançó perfecta per al tràiler ja que parla sobre la història contada al llibre, encara que manca d'originalitat. Les imatges son de València i de l'autor, que realment va acorde amb el tema, però no acaba de cridar l'atenció.

• Puntuació: Bé. 

Llibres de lectura. Que ens han semblat?

• JOC BRUT:  (Manuel de Pedrolo)

Aquest és el llibre que jo m'he llegit. És una novel·la que ens presenta trames plenes de confusió, d'intriga i de passió que ens faran estar durant tota la història esperant saber el final. Sens dubte el tornaria a llegir, encara que el final és molt curt i molt simple en comparació al cos del llibre.

• GRÀCIES PER LA PROPINA: (Ferran Torrent)

Tracta com eren els pobles durant la dictadura franquista, i com era la vida de l'autor durant aquest temps. És un llibre molt detallista, que com forme l'han presentat no m'ha cridat gent l'atenció personalment. Per tant, no el llegiria.

• L'ILLA DE L'ÚLTIMA VERITAT: (Flavia Company)

Altre dels grups ens han presentat favorablement aquest llibre que tracta sobre la vida (carpe diem) i la mort. M'ha paregut molt interessant i un tant pareguda a la història de Robinson Crusoe. Pel que ens han dit té un final desconcertant i això ha fet, encara més, que em cride molt l'atenció. Si no passa res aquest llibre en un futur pròxim me'l compraré.

• TOTES LES CANÇONS PARLEN DE TU: (Xavi Sarrià)

Tal com ens han explicat dues de les nostres companyes, aquest llibre escrit pel cantant d'Obrint Pas parla sobre València, et fa sentir dins del llibre i sentir el que està sentit el s protagonistes principals. Va més enllà de la història.

També em sembla interessant i és altra de les opcions de compra. A més a més, trobem també una cançó que ens parla sobre el mateix que el llibre. Aquesta cançó es diu "La vida sense tu."

• SI NO HO DIC REBENTE: (Xavier Arriaga)

Pel que ens diuen, aquesta és una mateixa història escrita des de diferents punts de vista, és un poc repetitiu, però així i tot ens el recomanen. Aquest llibre no m'ha cridat tant l'atenció, però també el tindré en compte.

• QUINZEMONS: (Teresa Duran)

Recull quinze mons, quinze cultures diferents. Apareixen sugeriments didàctics en cada capítul, i això és molt interessant ja què alhora de treballar-ho en una aula o en qualsevol infant és un suport més. Algunes d'aquestes històries no tenen finalitat, sols volen divertir, i això també és interessant. Aquesta serà altra de les meues possibles compres.

• SOMIANT AMB ALEIXA: (Mercé Climent i Francesc Mompó)

Literatura eròtica. Final bonic, però un poc redundant. El tema que tracta en el transfons és l'acceptació personal. La protagonista, a més, té un poder: si algú somia en ella, ella somia el mateix. I les nostres companyes ens fan una pregunta: T'agradaria que si algú somiara amb tu, tu ho feres també?

Llibre molt interessant que només tinga l'ocasió el compraré. Altra recomanació dins d'aquesta temàtica és "L'amant de Lady Charly." 

• EL LLIBRE DE L'ANY: (Vicent Pagés)

 Llibre fragmentari que trenca amb el tradicional. Segons ens diuen les companyes, alguns contes estan bé, altres no tant. Els contes no tenen a veure uns amb altres i realment després d'aquesta presentació no és un llibre que em semble atractiu.

• UN MÓN PER A INFANTS: (Joan Fuster)

Antologia molt fàcil de llegir i amb molta il·lustració, ja que estpa dirigida per a nens. És molt útil per a tindre'l de recurs a l'aula. Aquest llibre també m'ha cridat molt l'atenció, sobretot visualment i també espere obtindre'l en un futur pròxim.

2ª tasca sobre la lectura i la LIJ

Lectura i Literatura Infantil i Juvenil

• Què és pot aconseguir llegint? 

Aprendre, conèixer el món que ens envolta, formar-nos i també transformar-nos. Aprendre d'altres cultures i de la nostra mateixa. Fer-nos més hàbils, més crítics, lliures i amb idees pròpies. Desenvolupar la imaginació i la nostra cognició i com no, també els nostres sentits i sentiments o emocions.

• Com has de practicar la bona lectura?

Llegint el que volem, quan volem i de la forma en què volem. És a dir, amb llibertat. 

• Com podem saber quin és el llibre adequat per a cada edat?

Hi ha recomanacions per edats, però hem de buscar en la motivació de cada xiquet/a. Per tant, si que hi ha una recomanació però no una llista tancada. El primer i més important és conèixer al lector. El segon, és compartir amb ells la lectura, acompanyar-los. Fer versions de les lectures amb ells i donar molta varietat en les possibilitats dels llibres que poden llegir.

• En què es diferencia i en què coincideix la literatura infantil, juvenil i d'adults?

Hem de tindre en compte que tant al xiquet, com al jove o l'adult pot agradar-los el mateix llibre; els llibres no es diferencien pels temes, sinó pel vocabulari utilitzat en aquests.

Per tant, coincideix en els gèneres, en què un mateix llibre pot agradar-li a dues persones d'edats totalment oposades. I es diferència en què no tots els llibres poden ser entesos per totes les persones.

• Quina peculiaritat té el lector infantil?

Com acabem de dir, algunes vegades el vocabulari els és inintel·ligible, però no ha d'haver o hem de crear tantes diferències, no és una limitació no saber llegir (o no tindre encara un nivell alt de lectura) per a poder apreciar les lectures. D'aquesta manera, hem de tractar als infants com a adults. 

• Què els agrada més llegir als xiquets?

Fantasia i ficció sobre tot en un principi, tal vegada per la seua imaginació. També contes meravellosos o llegendes.

• La literatura infantil ha de tenir com a finalitat educar i ensenyar als xiquets?

Entre d'altres coses a de tenir com a finalitat educar i ensenyar, mostrar valors morals o ètics, però que no sens oblide que sobretot ha de divertir.

• Quina és la característica més important de la literatura infantil?

La qualitat, que emocione, ens faja plorar, riure, aprendre valors, fer-nos conèixer a nosaltres mateixos i a allò que ens envolta.

• S'ha d'evitar la violència i la sang en els contes de xiquets?

No, no hi ha que mostrar-los o portar-los a situacions extremes, però llevar-ho tampoc.  Si ho férem llevaríem el sentit de la història i els xiquets han de saber que aquestes coses existeixen en la vida real i aprendre sobre aquests temes o qüestions. 

El fet literari i la lectura

• Què és literatura? 

És l'art que s'utilitza com a medi d'expressió una llengua. Fa referència a l'acumulació de sabers per a escriure i llegir de mode correcte. El terme deriva del llatí  littera (lletra) i impilica "l'art de la paraula".

• Per què és literari un text? 

Perquè persegueix el propòsit d'entretenir, d'informar, de donar opinió, de convèncer, d'explicar, etc.

• Quines característiques té?

- En primer lloc entretenir. En última instancia adoctrinar, alliçonar o fixar models de comportament.

- Utilitza un llenguatge específic, connotatiu, ric i expressiu. El llenguatge científic és denotatiu, precís.

- Organitza el material segons una estructura determinada.

- Té una voluntat clarament estètica.

- Presenta l'absència d'un objectiu pràctic. 

En general:

A) Originalitat. El llenguatge literari és un acte de creació conscient d'un emissor amb voluntat d'originalitat. El llenguatge literari ha de ser inèdit, estrany, sempre original. 

B) Voluntat artística. Es fa servir el llenguatge amb una voluntat artística, és a dir, intentant crear una obra d'art. Hi ha una finalitat estètica. 

C) Especial intenció comunicativa. Aquest llenguatge no té una finalitat pràctica, sinó estètica. 

D) Desviació: "recurrència" o repetició en un text breu d'unitats lingüístiques de qualsevol models nivells, és a dir, aparició estadísticament superior d'una unitat determinada si la comparem amb la seva freqüència d'aparició en el llenguatge "normal". 

I) El connotatiu. És un llenguatge essencialment connotatiu. S'utilitza un llenguatge obert a l'evocació i el suggeriment a través dels significats secundaris de les paraules: a més és possible provocar noves connotacions, pròpies de cada lector, de cada autor o de cada època en què es recreï, en llegir-lo. En aquest sentit, parlem de plurisignificación. 

F) Món propi. El missatge crea els seus propis mons de ficció els referents no han de correspondre necessàriament amb la realitat exterior. El lector no coneix el context fins que llegeix. 

G) Importància del significant. En un missatge literari, el significant pot estar motivat: musicalitat, al·literacions, simbolismes fònics ... En general, podem parlar de la importància de la forma. 

H) La funció poètica. El llenguatge té una funció estètica o poètica quan crida l'atenció sobre si mateix, sobre la manera de dir les coses. El text literari es caracteritza per l'especial atenció que rep el missatge.

• La definició d'allò que és literari, és igual per a tothom?

No, cadascú te unes idees i unes concepcions que faran que predisposen un tipus de generes sobre altres o que consideren literari uns textos però no altres. 

• Són literatura tots els llibres?

No, però habitualment es consideren com a literatura només els textos escrits d'una certa qualitat, excloent algunes formes populars com el còmic o certes novel·les "de gènere" (novel·la rosa, "policíaques", etc.). Els temes són molt variats però giren al voltant de l'existència humana i les preguntes que provoca.

• Què són els subproductes literaris?

Són els llibres que sols serveixen sols per a entretenir, que estan molt comercialitzats i són molt repetitius. 

SET SACRIFICIS. De Robinson Crusoe a Peter Pan.

En aquest document, Vicenç Pagès ens mostra 7 escenes que giren al voltant de la renúncia i del sacrifici. Com be ens diu:

"Poques vegades ens definim amb tanta nitidesa com quan ens neguem a fer alguna cosa que a primer cop d'ull ens convé".

El valor del sacrifici és aquell esforç extraordinari per assolir un benefici major, vencent els propis gustos, interessos i comoditats. No ens hem de moure per interessos passatger, sinó ser conscients en la nostra actitud.

Aquest valor, per tant, és molt important per superar-nos en la nostra vida i per la força que imprimeix en el nostre caràcter. És una font de creixement personal, que per desgràcia està en desús.

Altres exemples amb els que ho podem relacionar son:

• Shrek: Pel·lícula animada, adaptada del llibre infantil de William Steig que demostra que l'aparença física no determina el que son les persones en realitat. Trenca amb els rols i esquemes dels herois i antiherois habituals transmetint un valuós aprenentatge. Sempre és el monstre qui acaba convertint-se en un príncep blau per poder desposar a la bella; ací en canvi, és l'heroïna qui es converteix en ogre verd per casar-se amb Shrek.
• En aquesta història, Fiona, després de ser rescada, sacrifica la seua bellesa, el regne i el matrimoni amb un príncep (que era allò establert i normal per a l'època) per viure una vida de plenitud i felicitat junt al seu enamorat, Shrek.

• La Bella i la Bèstia: ara, trobem altre sacrifici en aquesta història tan coneguda. Després de que el pare de Bella la enviara a servir a la Bèstia ha de tornar per cuidar-lo, perquè aquest s'està morint. Per les trampes de les seues germanes torna més tard del previst i al trobar-se a la Bèstia agonitzant pel dolor de la seua traïció s'adona que està enamorada d'ell i li ho fa saber.
• Bella prefereix la virtud a la bellesa i a la intel·ligència. Com tantes històries, acaba també en un final feliç: quan Bella besa a la Bèstia, aquest es transforma en un príncep que havia estat encantat per una maligna bruixa. La parella es casa i viuen feliços per sempre.

I aquests sols son dos d'una gran quantitat que podríem anomenar: La Sirenita, Pocahontas, Pinotxo, etc.

Entrevista a Teresa Colomer

"Los buenos libros hacen saber cómo son los humanos y no cómo deberían ser"

Aquesta frase ens obri una nova forma de pensar, i tal com ens diu Teresa Colomer, hem de tindre en compte els temes o valors dels llibres, però d'una forma puntual. el millor és elegir llibres "literaris" que fagen saber com som i no com deuriem ser.

També ens diu que els llibres de bona qualitat som nosaltres qui els elegim després d'haver llegit molt i haver format el nostre critèri. Açò ho realitzem per comparació i no pel que ens diuen, hem de ser nosaltres qui ho elegim.

Per tant, les funcions de la Literatura Infantil per a Colomer seran:

1. S'ha d'obrir la porta al imaginari humà. 
2. Ha d'existir la possibilitat de dominar el llenguatge. Joc i llenguatge/Joc i literatura sempre van units.
3. I ha de ser un instrument de socialització.

Esquema de la LIJ