Reflexió disseny biblioteca

La biblioteca de l'aula és el lloc de l'aula on hi ha aquells llibres que ens acosten a la llengua escrita, que ens ofereix un lloc de lectura.

Com a regla general la biblioteca d'aula ha de seguir els criteris de tota actuació educativa en educació infantil, és a dir ha de ser adequada a les característiques dels nens i nenes que ho van a usar, atenent les seves necessitats i contribuint a desenvolupar les seves capacitats.

Per això, és important una correcta distribució organització i motivació en aquest espai tan important a l'aula on els nens entra en contacte amb el meravellós món de la literatura, que l'acosta a la creativitat desenvolupant la seva imaginació.

Després de crear i dissenyar per grups com serien les biblioteques de les nostres aules d'infantil, on estarien ubicades, quina organització tindrien i que posaríem dins d'elles, férem un debat on cadascú anomenava el que pensava i arribarem a certes afirmacions conjuntes:

• Ha d'estar situada en un lloc tranquil, prop de la zona d'assemblea, que convide al descans i a la concentració. Aquest lloc, no ha de ser un lloc de trànsit, és a dir, no han de passar per aquest racó per a acudir a un altre lloc. Açò és molt important per a no molestar els alumnes que estiguin llegint o simplement fullejant un llibre.

• És de vital importància que estiga ben il·luminat, si pot ser amb llum natural.

• La biblioteca d'aula, ha de ser el centre d'investigació i recursos de la nostra classe, tant per als alumnes com per als mestres. Hem de trobar dins d'ella, per tant, diversos materials, ja no només llibres editats, sinó també dossiers sobre projectes que hem elaborat a classe, revistes, fotografies, llibres de casa, el llibre viatger o contes realitzats per ells entre d'altres.

• Hem de crear un ambient motivador on els xiquets senten atracció per aquest lloc, la qual cosa podem aconseguir a través d'una adequada organització del material. D'aquesta manera, podem tindre prestatgeries on col·locarem els llibres de manera que puguem veure la tapadora i on estiguin ben etiquetats per a que així sapiguem on es col·loquen les revistes, els llibres, etc. 

• El mobiliari ha de ser adequat a les seves característiques i necessitats, és a dir, les prestatgeries han de ser adequades a la seva alçada, les cadires també han de ser les adequades i es pot decorar o posar coixins, per exemple, per a que es troben més còmodes alhora de llegir. 

• La decoració pot estar realitzada per ells mateixos, on hauran dibuixos acolorits per ells que inciten a la lectura. Podrem realitzar també un mural on, a més de tenir les normes d'ús del material de la biblioteca, en forma de pictogrames, també contindrà les fotos dels alumnes, la qual col·locaran en el lloc del llibre que se li preste.

Per últim, serà molt important realitzar activitats relacionades amb la biblioteca, de les quals parlem durant l'assemblea, i què es puguen treballar tant de forma individual com grupal. El préstec de llibres és un exemple d'activitat que conté múltiples beneficis, tals com:

- Provoca interès per la lectura.
- Implica les famílies en el procés lector i investigador dels alumnes.
- Fomenta el desenvolupament de la responsabilitat comunament.
- Desenvolupa l'autonomia.
- Estimula la presa de decisions, en haver de triar allò que més l'atrau.

Altre factor important a tindre en compte, és que també es podrà relacionar l'espai de la biblioteca amb altres racons com l'hospital dels llibres, en el qual podran arreglar allò que s'haja fet malbé i on podran veure la importància que té la cura pels objectes, aprenent de la mateixa manera que si una cosa es trenca no hi ha per què tirar-ho de primeres, sinó que existeixen formes de fer-les tornar útils. 

Finalment, l'acostament del nen a la lectura i l'escriptura a través de l'ús de diversos recursos literaris, permetrà aconseguir múltiples capacitats que contribuiran al seu desenvolupament integral. La bilblioteca ha d'estar present a l'aula com un espai de trobada i intercanvi d'experiències que fomentin en el nen la creativitat, la imaginació i propicien l'adquisició d'un bon hàbit lector.

Valoració personal.

Després del dur treball que hem realitzat al llarg del quadrimestre puc dir en veu alta que estic molt contenta i il·lusionada. Es cert que ens hem agobiat bastant amb tanta feina, però veure ara el resultar és molt plaent. 

Aquesta assignatura té la clau que moltes altres deurien tindre, i és que, té moltes activitats pràctiques que acaben convertint-se en recursos imprescindibles a utilitzar en el nostre futur docent. Tot el llistat de llibres,històries, contes, poemes, obres de teatre que hem vist és molt poc encara en relació al gran món que tenim al nostre voltant sobre aquestes temàtiques. 

La dramatització teatral, la representació i saber recitar són coses fonamentals que hem d'aprendre, ja que l'exemple per als menuts som nosaltres mateixa. Nosaltres hem tingut la sort de poder practicar-ho i de poder gaudir de bones estones junt a grans persones com Antoni Espí o Lluís Navarro.

D'aquesta manera, sols tinc paraules d'agraïment per tot el que hem aprés i practicat i espere que al llarg dels cursos que ens queden puguem conèixer molts més recursos i materials didàctics per a l'aula i posar-los en funcionament nosaltres mateixa.

Rondalla. El dimoni fumador.

Una rondalla és una narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i reals. La trama sol ser molt senzilla amb situacions i personatges comuns a tots els pobles i cultures; els personatges plans i el temps i l'espai indeterminats.

Destinada especialment a l'entreteniment dels infants, alhora té intenció moralitzadora.

La rondalla té un caràcter anònim, a més, les rondalles pertanyen a un patrimoni col·lectiu que remet ocasionalment a la cultura indoeuropea.

El nostre grup, format per Lídia Acedo i per mi mateixa, hem elegit una rondalla d'Enric Valor, ja que no coneixem cap dels nostres respectius pobles. Ací deixem l'adaptació que hem realitzat:

EL DIMONI FUMADOR

La llegenda està situada a Penàguila, municipi valencià provinent de la comarca del alcoià, al nord de la província d'Alacant. I parla d'un home d'uns 40 anys al que li deien com a malnom l'oncle Porra ja que el seu pronunciat nas li donava molta personalitat.

L'oncle Porra era realment un bon home, però tenia dos vicis molt grans: el primer era caçar i el segon beure vi sense moderació, diàriament, però sobretot els dissabtes.

Esta història ens conta com fa molts molts anys, un diumenge com qualsevol altre, l'oncle porra va ser advertit pel rector del poble que si no corregia els seus vicis li denegaria l'absolució quan anés a complir a l'església.

Dies després l'oncle Porra va anar a caçar per un vell camí romà que porta des de Penàguila fins a la coronació del coll. L'oncle Porra pujava aquell camí mentre remugava encara sobre tot allò que li havia dit el vell rector del poble.

Com a bon caçador portava una pistonera a la cuixa, és a dir, una arma semblant al trabuc; al coll una bufanda i al cap una muntera per no agafar fred.

L'oncle Porra volia caçar un parell de perdius. I caminant i caminant, cap al mig dia, es va creuar de sobte amb alguna cosa, QUÈ ERA?... No ho sabia, només es va adonar que no era un animal, ni res que es pugués caçar... Era un home... Un home molt estrany! Prim i llarg amb nas i ulls ametllats!

Aquest home se li va apropar i va ser llavors quan l'oncle Porra es va fixar millor i va veure que no el coneixia de res. Així i tot, van començar una conversa on aquest curiós home el va cridar pel seu nom i l'oncle Porra li va preguntar si era del seu poble. Però de sobte va descobrir que sota aquest barret s'amagaven dues banyes...

...ERA EL DIMONI!!!!!!!!!!!!

De seguida l'oncle Porra va relacionar això amb el que li havia dit el vell rector. Va intentar tranquil·litzar-se i com a bon caçador, i un home astut com era, intentà gastar-li una de bona. D'aquesta manera l'oncle Porra va continuar amb la conversa fent com si ja el conegués. El dimoni sorprès li va preguntar com era això que no li tenia por i l'oncle Porra li va respondre que no tenia per què tindre-li'n. El dimoni es va alegrar d'aquestes paraules ja que tots anaven fugint-li i cap persona l'escoltava quan ell volia parlar.

Parlant i parlant, l'oncle Porra es va adonar que aquest individu feia molt molt de temps que no estava per aquest món. I aprofitant la ignorància d'aquell dimoni al preguntar-li que era allò que portava a la cuixa (l'arma), l'oncle Porra, tan astut com era, li va dir que era una pipa per a fumar i que quan engoleixes el fum d'aquella mescla d'herbes, et puja al cap, te l'ompli de meravelles i et porta fins al Paradís. 

El dimoni en escoltar això va voler provar de la "pipa" i després de diversos intents erronis l'oncle Porra va aconseguir disparar la pistonera i li va volar el cap al dimoni! Tan content com estava per haver resolt favorablement la seua gesta va decidir tornar cap a casa.

A mig camí es va trobar amb un grup de gent que miraven expectants alguna cosa. En apropar-se es va donar compte que era el mateix dimoni sense cap ballant i saltant. A l'oncle Porra se li van posar els pèls de punta i, ara sí, va eixir corrent cap a casa.

El dimoni el cridava i li deia que per molt que corregués l'anava a agafar igualment, ell necessitava l'ànima de l'oncle Porra per a tornar sense problemes a l'infern, i això l'oncle Porra ho sabia, per això es tapava les orelles, no volia escoltar-lo, però ho feia igualment.

Quasi arribant al poble es va adonar que es trobava ja per l'Ermiteta de Sants. Va entrar, es va agenollar i es va senyar. Quan tot estava novament en calma l'oncle Porra va tornar a casa, tremolant i suant, i va cridar ràpidament al capellà per parlar amb ell. Li ho va contar tot i li va prometre que no beuria mai més. Aquest després d'escoltar la seua promesa el va confessar i li va donar l'absolució.

L'oncle Porra no va morir per poc d'un bon esglai. Després d'açò és va posar ben bo i va complir la promesa fins al dia de la seua mort.

És per tota aquesta història per que hui en dia sabem per què a aquesta comarca s'ha queda de nom "La cova del Dimoni" a la cova on es trobaren al dimoni ballant i saltant sense cap. I on també s'ha quedat el refrany de:

"Ara que ja havia vist el dimoni de prop."

Reflexió:

Pel que fa al coneixement i posada en pràctica d'una rondalla a l'aula davant les companyes i els companys, pense que hem après molt tots i cadascun de nosaltres. No sols em posat en pràctica l'expressió oral, sinó també l'expressió corporal ja què per a contar la nostra rondalla o llegenda sols podíem utilitzar el nostre propi cos, cap cosa més.

És per açò que, després de veure el resultat, m'he adonat que poc a poc el nostre grup ha anat agafant confiança i, pràcticament tots, hem sabut com enfrontar-nos davant la situació. Algunes persones han gesticulat més, altres han sabut com projectar i canviar la veu, altres com moure's per a fer-nos entrar dins l'historia, però cadascú, millor o pitjor, ho hem fet com millor hem sabut.

D'aquesta manera, he de valorar positivament aquesta activitat i els beneficis que ens ha aportat. Al llarg d'aquesta assignatura hem anat posant en pràctica molts coneixements, i aquest és altre dels que guardarem amb bon sabor de boca. Tal vegada, com ho hem fet nosaltres mateixa no ho sabríem contar, però com ja he dit abans, escoltar a les meues companyes i companys ha estat tot un plaer.

Reflexió tècniques de dramatització.

La classe d’avui la dediquem a la dramatització i l’expressió corporal. Després d’haver experimentat diferents tècniques i jocs, individuals, en parelles i en grups, reflexionem al voltant de les sensacions que hem viscut mentre participàvem, i quines aplicacions didàctiques, o quins pensaments relacionats amb l’educació ens ha provocat l’experiència.

Escriu què has sentit, què has pensat…

Les activitats realitzades com a dinàmiques de grup sempre son d’allò més divertides si les realitzem correctament. El nostre grup pense que ha respost molt gratament i és per això que les sensacions que m’he emportat han sigut molt bones. Per uns moments, ens hem deixat portar sense importar-nos si ens estaven mirant o escolant la gent del voltant, he sentit com si tornara a ser menuda, he gaudit de l’aire lliure, del meu cos i de com m’expresse a través d’ell, he gaudit també dels sorolls i com no dels silencis i, sobretot, he gaudit de i amb les nostres companyes, com a grup.

Aquesta activitat o aquest conjunt d’activitats pense que té moltes aplicacions didàctiques i educatives, tant per a conèixer el propi cos dels nens, com per a desenvolupar els sentits (tacte, vista, oïda sobretot), com per a realitzar sessions de psicomotricitat infantil a través d’històries imaginades (el que anomenem contes motors).

Finalment, aquesta experiència m’ha provocat un pensament relacionat directament amb l’educació, i és que per a treballar amb els nens nosaltres hem de ser un més, ens hem de deixar portar, hem d’imaginar i hem de crear. Si nosaltres ens creiem el que estem fent, de segur que els nostres alumnes també, i és a partir del joc d’on s’aprèn.

Sensacions recital de poesia.

Antoni Espí. Reconstrucció. El grum i  la morca.

La primera setmana d'activitats complementaries puguerem gaudir d'una sessió immillorable a càrrec d'Antoni Espí Cardona, qui a més de presentar-nos els seus treballs Reconstrucció i El grum i la morca ens va recitar alguns dels seus poemes.

La seua tonalitat, l'expressió i el sentiment que ell mateixa posava ens va deixar a tots sense paraules.

Algunes companyes van ser més atrevides i van recitar junt a Espí, d'altres gaudires de l'estona escoltant i apreciant l'art de les paraules, l'art de la poesia.

Recital de poesia a l'aula.

Les dues sessions següents fórem nosaltres mateixes qui recitarem un poema escollit puguerem gaudir dels poemes que nosaltres mateixa vam crear i altre que vam escollir pel que ens deia o pel que ens feia sentir.

La meua elecció va ser un poema de Lluís Navarro Mosquera del seu recent treball Espasmes, anomenat Efímer i que diu així:

Estic ballant tendrament

a l'espai vital d'un sospir.

Tocant l'arpa de les cordes vocals,

que no em deixen la veu créixer.

I en el moment més subtil,

més lentament que corrent,

no vull soltar-te les mans,

i, tot i això,

sóc efímer. I solc

desaparèixer.

Seguidament vaig recitar el meu poema, anomenat Esperança, i que diu:

Anhel, paraules oblidades.

Sentiments que s'han perdut

en el temps.

Sensacions que ja creiem mortes,

però tornen repentinament

amb un so latent. 

Per últim, parlar sobre les sensacions que he tingut amb alguns dels poemes de les meues companyes. Encara que en general totes han estat be, i llevant d'algunes errades gramaticals o d'altres pocs errors d'ortografia, tots han segut bastant coherents i bonics. Després d'escoltar a totes les companyes i als dos companys ens hem adonat que quasi tots hem realitzat poemes molt sentits, que parlen de coses que nosaltres tenim a dins nostre. Altres dos companyes s'han emocionat al recitar-lo i realment ha segut un moment que pense que recordaré per molt de temps.

D'aquesta manera, els poemes o les recitacions que més m'han arribat han estat:

• El poema de Marie, "Dona africana", amb el qual ens ha tret una llàgrima a quasi tots nosaltres i amb el que ha demostrat lo valenta què és al recitar tan ve un dialecte què no és el seu propi.
• El poema de Soraya on ha parlat de sa casa, la qual es troba al mig d'un camp de tarongers m'ha recordat al meu poble, a la meua terra i, sobretot  m'ha transmès molta pau i tranquil·litat. 
• El poema de Aracelly també ha estat molt bé, i a més, ha afegit un nou component per a veure i entendre el poema tal i com ella el veu, de color verd!
• El de Kimberly ha estat molt divertit ja que també ha afegit algo nou i ens ha fet prestar atenció. Havíem de bufar per a acompanyar-la.
• El poema de Sílvia també m'ha agradat molt i això que no ha afegit cap novetat, sinó que les seues paraules m'han fet recordar moments viscuts i se m'ha quedat dins meu.
• El poema de Laura també m'ha emocionat molt, escoltar les paraules tan adients per a la temàtica i veure que ni ella mateixa podia contindre les llàgrimes ni equilibrar la veu, feia notar que és algo molt important per a ella. A més a més, a mi també m'ha fet sentir el que moltes vegades tenim a dins, ja que amors no corresposts hem tingut tots.
• I, per últim, el de Gemma, què ha recitat un poema molt bonic, el qual pot suposar-li a cadascú un "secret" diferent.

Qüestions sobre la poesia.

"Elogi de la poesia. Unes reflexions." 

i "La poesia a l'escola."

- Què signifiquen les paraules "poesia" i "poeta"?

La paraula "poesia" prové de la paraula grega "poiesis", i aquesta del verb " poiéo" que vol dir FER.

I l'etimologia de la paraula "poeta" prové del grec "poietes" que vol dir CREADOR, AUTOR, POETA.

Primer foren els poetes, després s'anomenà poesia.

- Quan és bo un poema? I una novel·la? I l'educació?

Qualsevol de les tres coses es considera bona quan arriba al sentit profund, a l'ànima de les coses. 

L'educació és transformació interior de la persona, si no hi ha aquesta transformació no hi ha educació, sinó ensinistrament, inculcació ideològica, moralisme de normes i passivitat transmissiva. I és per aquesta transformació interior que la poesia, la novel·la, a música i l'art en general produeixen una educació.

- En quins gèneres comencen a expressar-se les diferents cultures?

Totes les cultures comencen a expressar-se mitjançant relats èpics i cosmogònics que adopten una forma poètica. Primer són recitades i transmeses oralment de generació en generació fins que després arriben a adoptar una forma escrita.

- Què aporta la poesia des del punt de vista lingüístic?

• Educar el ritme fonètic intern i extern dels versos i de les paraules. Aquest ritme intern ajuda a memoritzar i a retenir el poema. Per això, cal aprofitar la "memorització" de poemes a l'escola.
• Educar la dicció, l'entonació i la locució, en general.
• Introduir l'ús de la metàfora, primera passa cap a l'aprenentatge de les altres figures literàries.
• Educa la qualitat expressiva, és a dir, la capacitat d'atracció i de condensació de significats que té la forma poètica quan utilitza la força de l'expressió del llenguatge. Permet la inventiva per trobar una idea, la fantasia en la forma de presentar-la i l'exactitud en l'expressió.
• Educar l'exploració discursiva, és a dir, el desplegament de les possibilitats semàntiques i funcionals que tenen les paraules per ampliar el seu camp i per causar-nos un impacte o una emoció. Les paraules creen nous mons.
• Connectar amb els sentiments humans i estimular el desenvolupament psicològic.
• Organitzar el món des d'un punt de vista cognitiu i donar-li un sentit. Les paraules ajuden a organitzar el pensament i les experiències.
• Finalment, té un efecte emocional compensador. Les paraules ens connecten amb les emocions i els sentiments.

- Quin pot ser l'objectiu de treballar la poesia a classe?

En general, oferir als nostres infants la matèria amb la qual puguin crear, per la seua pròpia iniciativa i acció, personalitats amb una rica vida interior i voluntat per actuar sobre el món exterior.

I més específicament, podríem dir, entre altres, els següents objectius:

• Incorporar paraules noves al seu vocabulari, aprendre a estimar la llengua que s'utilitza per transmetre la tradició i per construir la cultura.
• Oferir una bona experiència dotada de qualitat i autenticitat.
• Accedir a la llibertat de consciència i engrandir l'experiència personal dels més menuts, experiència que ha de ser entesa de manera àmplia com el conjunt de sensacions, relacions, emocions, vivències i accions sobre el món exterior, accions de pensament i de la voluntat que veritablement enriqueixen el món interior.

- Quins inconvenients poden tenir els productes culturals de consum majoritari?

Impedir que els nens puguen accedir a la llibertat de consciència i tancar la possibilitat d'engrandir l'experiència personal dels infants. Els més menuts queden captivats per la calidesa de les paraules que contenen una part de veritat i per emocions estereotipades. Aquests productes ho inunden tot, no solament crea productes que es consumeixen, sinó que pretén forjar el seu públic moldejant personalitats adients per a l'ús de mercaderies.

Gèneres narratius.

El text narratiu és el missatge en prosa destinat a un o a diversos receptors, organitzat a través d'un codi literari i que l'emissor situa en un context fictici. Presenta la història del conflicte d'un personatge. La història és una invenció de l'autor que imita la realitat: el lector no busca la veritat de l'obra, sinó la seva versemblança, perquè sap que és fictícia. D'altra banda, tota obra narrativa sempre presenta almenys un conflicte: una situació problemàtica que cal afrontar i, finalment, resoldre.

1. COMÈDIA O HUMOR: "El club dels perfectes" Carles Porta, Ed. La campana.
2. TRAGÈDIA: "La magnitud de la tragèdia" Quim Monzó.
3. DRAMA: "Eternitat" Alyson Noël, Ed. Estrella Polar
4. MELODRAMA: "El diari blau de la Carlota" Gemma Lienas, Ed. Empúries.
5. REALISTA: "El pou" Jordi Canals, Ed. Setzevents.
6. FANTÀSTIC: "La mecànica del cor" Mathias Malzieu, Ed. Mondadori.
7. MERAVELLOSOS: "Alícia en el País de les Meravelles" Lewis Carroll.
8. EXTRAORDINARI: "El hobbit" J.R.R Tolkien.
9. DE MISTERI: "El joc dels miralls" Andrea Camilleri, Ed. Edicions 62.
10. TERROR: "Aquestacasa està embruixada" John Boyne, Ed. Empúries.
11. CIÈNCIA FICCIÓ: "L'any de la plaga" Marc Pastor, Ed. La Magrana.
12. POLICIAL: "Mossegar-se la cua" Manuel de Pedrolo, Ed. Edicions 62.
13. NEGRE: "El cant del cucut" Robert Galbraith (Pseudònim de J.K. Rowling), Ed. Proa.
14. SENTIMENTAL: "Un capvespre a Paris" Nicolas Barreau, Ed. la butxaca.
15. HISTÒRICA: "Un burka per amor" Reyes Monforte. 
16. AVENTURES: "L'ombra dels oblidats"  Coia Valls, Ed. Barcanova.
17. EROTISME: "A l'ombra del Decameró" (VVAA) Ed. Gregal.