Sensacions recital de poesia.

Antoni Espí. Reconstrucció. El grum i  la morca.

La primera setmana d'activitats complementaries puguerem gaudir d'una sessió immillorable a càrrec d'Antoni Espí Cardona, qui a més de presentar-nos els seus treballs Reconstrucció i El grum i la morca ens va recitar alguns dels seus poemes.

La seua tonalitat, l'expressió i el sentiment que ell mateixa posava ens va deixar a tots sense paraules.

Algunes companyes van ser més atrevides i van recitar junt a Espí, d'altres gaudires de l'estona escoltant i apreciant l'art de les paraules, l'art de la poesia.

Recital de poesia a l'aula.

Les dues sessions següents fórem nosaltres mateixes qui recitarem un poema escollit puguerem gaudir dels poemes que nosaltres mateixa vam crear i altre que vam escollir pel que ens deia o pel que ens feia sentir.

La meua elecció va ser un poema de Lluís Navarro Mosquera del seu recent treball Espasmes, anomenat Efímer i que diu així:

Estic ballant tendrament

a l'espai vital d'un sospir.

Tocant l'arpa de les cordes vocals,

que no em deixen la veu créixer.

I en el moment més subtil,

més lentament que corrent,

no vull soltar-te les mans,

i, tot i això,

sóc efímer. I solc

desaparèixer.

Seguidament vaig recitar el meu poema, anomenat Esperança, i que diu:

Anhel, paraules oblidades.

Sentiments que s'han perdut

en el temps.

Sensacions que ja creiem mortes,

però tornen repentinament

amb un so latent. 

Per últim, parlar sobre les sensacions que he tingut amb alguns dels poemes de les meues companyes. Encara que en general totes han estat be, i llevant d'algunes errades gramaticals o d'altres pocs errors d'ortografia, tots han segut bastant coherents i bonics. Després d'escoltar a totes les companyes i als dos companys ens hem adonat que quasi tots hem realitzat poemes molt sentits, que parlen de coses que nosaltres tenim a dins nostre. Altres dos companyes s'han emocionat al recitar-lo i realment ha segut un moment que pense que recordaré per molt de temps.

D'aquesta manera, els poemes o les recitacions que més m'han arribat han estat:

• El poema de Marie, "Dona africana", amb el qual ens ha tret una llàgrima a quasi tots nosaltres i amb el que ha demostrat lo valenta què és al recitar tan ve un dialecte què no és el seu propi.
• El poema de Soraya on ha parlat de sa casa, la qual es troba al mig d'un camp de tarongers m'ha recordat al meu poble, a la meua terra i, sobretot  m'ha transmès molta pau i tranquil·litat. 
• El poema de Aracelly també ha estat molt bé, i a més, ha afegit un nou component per a veure i entendre el poema tal i com ella el veu, de color verd!
• El de Kimberly ha estat molt divertit ja que també ha afegit algo nou i ens ha fet prestar atenció. Havíem de bufar per a acompanyar-la.
• El poema de Sílvia també m'ha agradat molt i això que no ha afegit cap novetat, sinó que les seues paraules m'han fet recordar moments viscuts i se m'ha quedat dins meu.
• El poema de Laura també m'ha emocionat molt, escoltar les paraules tan adients per a la temàtica i veure que ni ella mateixa podia contindre les llàgrimes ni equilibrar la veu, feia notar que és algo molt important per a ella. A més a més, a mi també m'ha fet sentir el que moltes vegades tenim a dins, ja que amors no corresposts hem tingut tots.
• I, per últim, el de Gemma, què ha recitat un poema molt bonic, el qual pot suposar-li a cadascú un "secret" diferent.