Reflexió tècniques de dramatització.

La classe d’avui la dediquem a la dramatització i l’expressió corporal. Després d’haver experimentat diferents tècniques i jocs, individuals, en parelles i en grups, reflexionem al voltant de les sensacions que hem viscut mentre participàvem, i quines aplicacions didàctiques, o quins pensaments relacionats amb l’educació ens ha provocat l’experiència.

Escriu què has sentit, què has pensat…

Les activitats realitzades com a dinàmiques de grup sempre son d’allò més divertides si les realitzem correctament. El nostre grup pense que ha respost molt gratament i és per això que les sensacions que m’he emportat han sigut molt bones. Per uns moments, ens hem deixat portar sense importar-nos si ens estaven mirant o escolant la gent del voltant, he sentit com si tornara a ser menuda, he gaudit de l’aire lliure, del meu cos i de com m’expresse a través d’ell, he gaudit també dels sorolls i com no dels silencis i, sobretot, he gaudit de i amb les nostres companyes, com a grup.

Aquesta activitat o aquest conjunt d’activitats pense que té moltes aplicacions didàctiques i educatives, tant per a conèixer el propi cos dels nens, com per a desenvolupar els sentits (tacte, vista, oïda sobretot), com per a realitzar sessions de psicomotricitat infantil a través d’històries imaginades (el que anomenem contes motors).

Finalment, aquesta experiència m’ha provocat un pensament relacionat directament amb l’educació, i és que per a treballar amb els nens nosaltres hem de ser un més, ens hem de deixar portar, hem d’imaginar i hem de crear. Si nosaltres ens creiem el que estem fent, de segur que els nostres alumnes també, i és a partir del joc d’on s’aprèn.