Rondalla. El dimoni fumador.

Una rondalla és una narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i reals. La trama sol ser molt senzilla amb situacions i personatges comuns a tots els pobles i cultures; els personatges plans i el temps i l'espai indeterminats.

Destinada especialment a l'entreteniment dels infants, alhora té intenció moralitzadora.

La rondalla té un caràcter anònim, a més, les rondalles pertanyen a un patrimoni col·lectiu que remet ocasionalment a la cultura indoeuropea.

El nostre grup, format per Lídia Acedo i per mi mateixa, hem elegit una rondalla d'Enric Valor, ja que no coneixem cap dels nostres respectius pobles. Ací deixem l'adaptació que hem realitzat:

EL DIMONI FUMADOR

La llegenda està situada a Penàguila, municipi valencià provinent de la comarca del alcoià, al nord de la província d'Alacant. I parla d'un home d'uns 40 anys al que li deien com a malnom l'oncle Porra ja que el seu pronunciat nas li donava molta personalitat.

L'oncle Porra era realment un bon home, però tenia dos vicis molt grans: el primer era caçar i el segon beure vi sense moderació, diàriament, però sobretot els dissabtes.

Esta història ens conta com fa molts molts anys, un diumenge com qualsevol altre, l'oncle porra va ser advertit pel rector del poble que si no corregia els seus vicis li denegaria l'absolució quan anés a complir a l'església.

Dies després l'oncle Porra va anar a caçar per un vell camí romà que porta des de Penàguila fins a la coronació del coll. L'oncle Porra pujava aquell camí mentre remugava encara sobre tot allò que li havia dit el vell rector del poble.

Com a bon caçador portava una pistonera a la cuixa, és a dir, una arma semblant al trabuc; al coll una bufanda i al cap una muntera per no agafar fred.

L'oncle Porra volia caçar un parell de perdius. I caminant i caminant, cap al mig dia, es va creuar de sobte amb alguna cosa, QUÈ ERA?... No ho sabia, només es va adonar que no era un animal, ni res que es pugués caçar... Era un home... Un home molt estrany! Prim i llarg amb nas i ulls ametllats!

Aquest home se li va apropar i va ser llavors quan l'oncle Porra es va fixar millor i va veure que no el coneixia de res. Així i tot, van començar una conversa on aquest curiós home el va cridar pel seu nom i l'oncle Porra li va preguntar si era del seu poble. Però de sobte va descobrir que sota aquest barret s'amagaven dues banyes...

...ERA EL DIMONI!!!!!!!!!!!!

De seguida l'oncle Porra va relacionar això amb el que li havia dit el vell rector. Va intentar tranquil·litzar-se i com a bon caçador, i un home astut com era, intentà gastar-li una de bona. D'aquesta manera l'oncle Porra va continuar amb la conversa fent com si ja el conegués. El dimoni sorprès li va preguntar com era això que no li tenia por i l'oncle Porra li va respondre que no tenia per què tindre-li'n. El dimoni es va alegrar d'aquestes paraules ja que tots anaven fugint-li i cap persona l'escoltava quan ell volia parlar.

Parlant i parlant, l'oncle Porra es va adonar que aquest individu feia molt molt de temps que no estava per aquest món. I aprofitant la ignorància d'aquell dimoni al preguntar-li que era allò que portava a la cuixa (l'arma), l'oncle Porra, tan astut com era, li va dir que era una pipa per a fumar i que quan engoleixes el fum d'aquella mescla d'herbes, et puja al cap, te l'ompli de meravelles i et porta fins al Paradís. 

El dimoni en escoltar això va voler provar de la "pipa" i després de diversos intents erronis l'oncle Porra va aconseguir disparar la pistonera i li va volar el cap al dimoni! Tan content com estava per haver resolt favorablement la seua gesta va decidir tornar cap a casa.

A mig camí es va trobar amb un grup de gent que miraven expectants alguna cosa. En apropar-se es va donar compte que era el mateix dimoni sense cap ballant i saltant. A l'oncle Porra se li van posar els pèls de punta i, ara sí, va eixir corrent cap a casa.

El dimoni el cridava i li deia que per molt que corregués l'anava a agafar igualment, ell necessitava l'ànima de l'oncle Porra per a tornar sense problemes a l'infern, i això l'oncle Porra ho sabia, per això es tapava les orelles, no volia escoltar-lo, però ho feia igualment.

Quasi arribant al poble es va adonar que es trobava ja per l'Ermiteta de Sants. Va entrar, es va agenollar i es va senyar. Quan tot estava novament en calma l'oncle Porra va tornar a casa, tremolant i suant, i va cridar ràpidament al capellà per parlar amb ell. Li ho va contar tot i li va prometre que no beuria mai més. Aquest després d'escoltar la seua promesa el va confessar i li va donar l'absolució.

L'oncle Porra no va morir per poc d'un bon esglai. Després d'açò és va posar ben bo i va complir la promesa fins al dia de la seua mort.

És per tota aquesta història per que hui en dia sabem per què a aquesta comarca s'ha queda de nom "La cova del Dimoni" a la cova on es trobaren al dimoni ballant i saltant sense cap. I on també s'ha quedat el refrany de:

"Ara que ja havia vist el dimoni de prop."

Reflexió:

Pel que fa al coneixement i posada en pràctica d'una rondalla a l'aula davant les companyes i els companys, pense que hem après molt tots i cadascun de nosaltres. No sols em posat en pràctica l'expressió oral, sinó també l'expressió corporal ja què per a contar la nostra rondalla o llegenda sols podíem utilitzar el nostre propi cos, cap cosa més.

És per açò que, després de veure el resultat, m'he adonat que poc a poc el nostre grup ha anat agafant confiança i, pràcticament tots, hem sabut com enfrontar-nos davant la situació. Algunes persones han gesticulat més, altres han sabut com projectar i canviar la veu, altres com moure's per a fer-nos entrar dins l'historia, però cadascú, millor o pitjor, ho hem fet com millor hem sabut.

D'aquesta manera, he de valorar positivament aquesta activitat i els beneficis que ens ha aportat. Al llarg d'aquesta assignatura hem anat posant en pràctica molts coneixements, i aquest és altre dels que guardarem amb bon sabor de boca. Tal vegada, com ho hem fet nosaltres mateixa no ho sabríem contar, però com ja he dit abans, escoltar a les meues companyes i companys ha estat tot un plaer.